Resignificar el dolor de l’experiència traumàtica: entrevista radiofònica sobre el Projecte Claudel

El dilluns 7 de febrer, Ràdio Mataró dins del programa Valors a l’alça, ha emès una entrevista a la Irene Andrés, responsable del Servei d’Atenció Integral a les Dones a l’Associació in via. Es tracta d’un programa de l’Associació Cultural Valors per reflexionar i debatre entorn als valors humans i ho emeten diverses emisores locals. L’entrevista tracta sobre el nostre Projecte Claudel: artteràpia per a dones i joves supervivents de violències masclistes. Pots escoltar-la en aquest enllaç (a partir del minut 27 fins el minut 38), o bé llegir-la a continuació:

En què consisteix el Projecte Claudel?

Nosaltres treballem amb dones i joves que han estat víctimes de violència masclista i estem especialitzades en atenció a dones que han patit violència sexual o que són víctimes del tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. Aleshores, entenent que la violència sexual és una de les més devastadores per l’ésser humà, i veient les dificultats que presentaven moltes dones i joves per poder abordar a escala terapèutica la seva situació i, per tant, poder fer una recuperació psicoemocional de la violència que han patit, vam veure que havíem d’implementar noves estratègies per poder facilitar aquesta recuperació psicològica. Vam pensar que una de les millors maneres seria utilitzar l’artteràpia: vam implementar aquest projecte, que des de l’any 2019 es diu Projecte Claudel i rep finançament en l’àmbit de l’administració, però nosaltres havíem començat amb fons propis anys enrere.

Aquest projecte consisteix a oferir a les dones i joves un espai grupal de trobada i de creació artística per crear les seves obres, que poden ser de diferents disciplines (fotografia, pintura, escriptura…), però fer-ho en un context de germanor i on puguin d’alguna manera positivitzar totes les experiències traumàtiques que han tingut, on puguin expressar emocions que sovint no es poden expressar perquè hi ha MOLT de dolor dins d’elles, i compartir tant amb la resta de companyes com amb el món a través d’exposicions tota aquesta creació que ve a partir de compartir aquestes experiències, transformar-les en art i compartir-les amb la resta de companyes i la resta del grup. Bàsicament, aquest és l’objectiu del projecte.

Per què es diu Projecte Claudel?

Es va batejar amb aquest nom el projecte en honor a Camille Claudel, una escultora que va néixer al segle XIX, va viure a cavall entre el s. XIX i el s. XX, i no es va conèixer entre altres coses perquè va ser eclipsada per la relació que mantenia amb Rodin. Diguéssim que com altres artistes i altres dones que van fer història, però no la van fer perquè eren dones. El que intentem també amb els nostres projectes és poder posar nom a aquestes dones i donar-los el lloc que la història no els ha donat: aquesta és la raó per la qual es diu Claudel el projecte.

L’art permet compartir, expressar, transformar i, a vegades, fins i tot positivitzar. Ens ho pots explicar?

Per poder explicar-ho hem de fer referència a considerar una dona com a víctima de violència, o com a supervivent de violència, és a dir, el que tenen en comú aquestes dones i joves és que han sobreviscut a això, han pogut sobreviure i això els dóna una fortalesa. D’alguna manera vol dir resignificar tot aquest dolor d’aquesta experiència i sortir enfortides. Per això dic positivitzar, és a dir, que elles puguin comprendre que a partir d’aquesta experiència han sobreviscut i són més fortes que abans, que realment han pogut sobreviure i això és molt important, conceptualment considerar-les supervivents amb força, i que siguin conscients d’aquesta força que tenen, i que la puguin compartir, i com han pogut sortir de tot això. No són víctimes que es queden a l’espera de què algú els solucioni la vida: han pogut sortir de la violència, és un fet MOLT complicat, i ho poden sortir-se’n enfortides i, per tant, quan diem “positivitzar aquesta experiència” vol dir resignificar-la, donar-li un significat positiu: sóc forta, he après això, i estic aquí, viva, forta, i amb moltes més capacitats que abans, i ho vull compartir amb tothom.

El poder que té l’art, almenys en casos com aquest oi?

Exacte, és a dir. Nosaltres el que vam veure és que hi havia moltes joves, que són menors de 18 anys i que han patit violència sexual, que molts cops senten la paraula “psicòleg” i fugen. Ja pels adults, per a qualsevol de nosaltres, has de saber molt bé què et pot oferir i proporcionar, en què et pot ajudar aquesta figura. Amb les noies ens trobàvem que fugien, i sí que veiem que a partir de l’art sí que eren capaces d’expressar emocions, perquè les emocions s’han de poder expressar, per poder avançar i propiciar aquesta recuperació psicoemocional, i és per això que a partir d’aquests petits tallers de creació que fèiem amb les noies vam voler generar un projecte amb cara i ulls, i explicar-lo al món.

Quin és el feedback del projecte? Alguna sorpresa que us hagueu trobat?

Amb les dones i joves afortunadament ens sorprenen moltíssim cada dia, i aprenem moltíssim d’elles. Vull deixar-ho clar perquè realment tenen una fortalesa i uns recursos i unes capacitats i una resiliència que és admirable. És veritat que vam vestir el projecte el 2019, però ja fèiem petits tallers des de feia molts anys, i és a partir del 2019 que vam presentar-lo a convocatòries i administracions i van començar a confiar en nosaltres i a apostar per aquí. Però d’alguna manera, fins aquell moment ho fèiem amb fons propis, i va ser a partir de llavors que vam començar a fer les exposicions, especialment el 25N, una mica per poder compartir tot això.

Respecte al feedback, les dones i joves s’engresquen moltíssim perquè com a més fem diferents disciplines artístiques elles poden triar la que més els agradi, i és un treball conjunt, és a dir, entre totes fem. I la veritat és que és frapant. Realment els textos que surten, les idees i la creació sí que ens sorprenen moltíssim. És admirable, i és molt emocionant… Sovint a partir d’aquests tallers surts amb la pell de gallina, i sobretot perquè genera sororitat entre elles, i amb tu també perquè ets dona, i estàs compartint això amb elles.

Com podria algú aportar quelcom al projecte?

A la pàgina web de l’Associació in via podeu participar fent alguna donació o bé fent-vos sòcies, i també us informarem des de la pàgina web quan fem exposicions del Projecte Claudel, sempre en dies que tinguin un significat important per nosaltres (25N, 8M…).

Per a més informació del Projecte Claudel podeu consultar aquesta notícia, o bé aquest article de Xarxanet.org.