Les conseqüències de la pobresa en les infàncies i adolescències

Avui, 17 d’octubre, Dia internacional per l’Erradicació de la Pobresa, des de l’Associació in via escrivim un article d’opinió al Social.cat parlant de les conseqüències de la pobresa en les infàncies i adolescències. L’article està escrit per: l’Eva González, responsable del Servei d’Atenció d’Infància en Risc – Infància Respon de l’Associació in via, treballadora social, i educadora social especialista en infàncies i adolescències i en atenció a les seves famílies, intervenció sistèmica, violències familiars i gènere i desenvolupament; l’Alba Soria, responsable del Servei d’Atenció Pedagògica i Educativa de l’associació; i la Marta Benítez, responsable del Servei d’Atenció Terapèutica de l’associació, psicòloga, especialista en atenció a infants, adolescents, famílies i dones en situacions de conflicte familiar, maltractament infanto-juvenil i violència masclista.

Podeu llegir l’article sencer aquí o bé a continuació:

“La pobresa és violència estructural del sistema cap a la població, i qui rep aquesta violència de forma més virulenta són les infàncies i adolescències, tot i que en aquesta societat productivista i adultocèntrica en què vivim s’invisibilitzin. A més, no podem oblidar que el gènere interacciona amb la pobresa, entre altres sistemes d’opressions, així que són les nenes i les adolescents les que acaben rebent més violència.

L’impacte psicoemocional de la pobresa en la infància és innegable. Per una banda, quan la situació econòmica és precària a casa, les persones adultes responsables de la cura dels infants es veuen obligades a focalitzar les seves energies al treball remunerat fora de casa, o a trobar-lo, per tal de subsistir, especialment en famílies monomarentals. 

Aquestes absències familiars impliquen que les necessitats emocionals dels i les infants (mantenir una relació estable amb una persona adulta, rebre consol quan hi ha una malaltia o s’ha fet mal, rebre reforç i acompanyament quan fan coses noves, mantenir unes rutines, contacte físic afectuós, etc) no s’acaben de cobrir per la figura d’aferrament de referència.

A més, la manca d’ingressos és un dels grans causants d’estrès i ansietat entre les persones adultes, fet que moltes vegades es veu traduït en una manca de comunicació i paciència entre persones adultes i infants que distorsiona els rols i normes familiars necessàries per a un bon funcionament de la dinàmica familiar.

Per altra banda, la pobresa infantil té clares conseqüències a nivell d’educació a l’Estat espanyol, conseqüències que es fan paleses en etapes molt primerenques, com és el moment d’accedir a l’escola bressol, ja que la infància de famílies amb una renda inferior assisteixen en menor percentatge al primer cicle d’educació infantil. Aquestes desigualtats continuen al llarg de tota l’etapa educativa i, de fet, el nivell d’ingressos familiars es correlaciona amb les dades sobre abandonament i repetició de curs.

En els darrers anys, i amb la situació de la pandèmia, s’ha observat un dels altres factors que genera desigualtats en l’accés a l’educació d’infants i joves: la digitalització la bretxa educativa. Aquelles famílies amb menys ingressos tenen més dificultats per a tenir recursos bàsics per a l’educació d’avui en dia com accés a internet i dispositius electrònics per poder usar les TIC amb finalitats educatives. Igualment, no és d’estranyar que en aquestes llars la despesa en el material escolar sigui menor, de manera que part de l’alumnat no té recursos tan necessaris per estudiar com els llibres de text o altres materials que necessiten per completar les tasques acadèmiques amb normalitat.

Segons la Fundació FOESSA, el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renta són alguns dels factors responsables que la pobresa s’hereti de progenitors a fills i filles. És per això que des de l’Associació in via defensem que l’educació des d’edats primerenques passa a ser una eina per a poder trencar amb aquesta transmissió intergeneracional i trencar el cercle de la pobresa. L’educació, doncs, ha de potenciar l’equitat entre infants i joves per a poder-los donar una igualtat d’oportunitats i millorar el seu futur. 

Des de l’Associació in via cerquem pal·liar la pobresa infantil i els seus efectes a través de diferents projectes d’accés universal. Així, oferim un espai psicoterapèutic, com el Projecte SOAF-Endavant o l’Espai Psicologia, per reformular algunes de les dinàmiques que es donen en el si familiar, identificar les necessitats tant de les persones cuidadores com d’infants i adolescents i, a través de potenciar les habilitats de la pròpia família, ajudar a minvar l’impacte psicoemocional de la pobresa en les seves vides. 

A l’Espai Aprendre, atenem infants i joves que es troben cursant els estudis de primària i secundària, oferint-los suport acadèmic integral i també a les seves famílies, per a poder mitigar els efectes que té la pobresa en la seva formació i educació i poder contribuir així a trencar amb el cercle de la pobresa.

Tanmateix, per molt que des de l’Associació in via i altres entitats del tercer sector cerquem pal·liar aquesta pobresa infantil i les diferents situacions disfuncionals o de risc que es puguin donar a les famílies, si com a societat no anem a l’arrel del problema i plantegem respostes estructurals per erradicar-lo, aquest continuarà existint.“