25 de novembre. Dia Internacional contra la violència de gènere

El dia 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència vers les Dones en la primera Convenció Feminista de Llatinoamèrica i del Carib, celebrada a Bogotà al juliol de 1981, una trobada en què es van denunciar i visibilitzar per primera vegada tots els tipus de violència que es produeixen contra les dones al món.

El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a la reivindicació d’una data lamentablement necessària i que, des de llavors, ens confronta cada any com societats amb el dibuix d’un dolorós mapa mundial de violències exercides de forma greu contra les dones i nenes del món, que corren el risc de ser assassinades, maltractades o abusades al llarg de les seves vides per una única qüestió de gènere.

La situació actual de la violència de gènere al món

És fonamental en aquest aspecte visibilitzar de manera contundent que la violència de gènere o violència masclista no es limita a les agressions i maltractaments dins l’àmbit de la parella, i que aquesta violència pot ser econòmica, psicològica, sexual i física, afectant dones i nenes a diferents nivells en tots els contextos socials de la terra; que hi ha Estats que articulen una violència estructural i integral vers les dones que redueix la seva vida al patiment i l’absència de llibertats, drets i felicitat, incorporant pràctiques com mutilacions genitals, lapidacions, matrimonis infantils o les violacions grupals sistematitzades; que els cossos femenins s’utilitzen com armes de guerra en conflictes bèl·lics de les maneres més atrosses, com succeeix al Congo, capital mundial de la violació; que el tràfic sexual afecta fonamental a les dones i nenes; que la por a patir una violació o abusos sexuals és espai en risc en què les dones han estat socialitzades des de la infància, dins una extensa cultura de la violació des de la qual s’assumeix que són les víctimes potencials les que han de responsabilitzar-se del risc que corren i que d’elles depèn la seva prevenció.

La violència vers les dones és, per tant, un horror que està molt lluny de detenir-se, essent la violència sexual vers les dones i nenes un dels exercicis de negació que habitem com a societats. Les dades són alarmants i parlen per sí soles: cada dia moren una mitjana de dotze llatina-americanes i caribenyes només pel fet de ser dones, d’acord amb l’Observatori d’Igualtat de Gènere d’Amèrica Llatina i el Carib (OIG) denominant al fenomen feminicidi, això és: “la mort violenta de dones per raons de gènere, ja sigui dins de la família, unitat domèstica o en qualsevol altra relació interpersonal; en la comunitat, per part de qualsevol persona, o que sigui perpetrada o tolerada pel l’Estat i els seus agents, per acció o per omissió.

La denúncia de la violència de gènere o masclista ha estat incentivada i sostenida pel feminisme i els grups de dones, promovent una lluita contínua pels drets fonamentals que garanteixen la dignitat i la integritat física i emocional de les dones i noies, que en cada context social i geogràfic assumeix cotes de prevalença i legitimitat de la violència concretes. És a partir d’aquest recorregut que es promou la creació d’un marc internacional de drets dins del que cada país assumeix compromisos concrets i que es materialitzen a múltiples nivells.

Catalunya compta, en aquest sentit, amb una llei específica per a l’eradicació de la violència masclista des del 2008, així com la promoció d’una xarxa de recursos que permeten l’acompanyament a les víctimes i la sensibilització de la ciutadania cap a un problema social que ens afecta a tots i a totes, en tant que vulnera els drets humans fonamentals.

No obstant això, enguany han mort a Espanya 39 dones a mans de les seves parelles i exparelles, si bé el número podria ser més gran posat que alguns casos estan en procés d’investigació encara i en espera de ser tipificats com a tal. D’altra banda, s’estipula que cada 8 hores es produeix una agressió sexual al nostre país. Aquestes últimes dades, tot i així, no recullen que l’elevat nombre de violacions i abusos es produeixen dins les relacions en parella o en l’entorn familiar i conegut de la víctima, no sent denunciades en la majoria dels casos.

En relació a aquesta situació, és de vital importància denunciar l’existència d’una cultura de la violació a les societats que s’articula a través de processos de culpabilitat a la víctima, de negació i ocultació de la incidència de l’abús sexual i de la sexualització de la feminitat des de la infància. Tanmateix, i sota les condicions de vulnerabilitat i desprotecció, s’incrementa l’accés sexual al cos de les nenes i es generen condicions perquè ocorrin els abusos. Un exemple extrem d’aquest sistema és la recent aprovació d’una llei en el Parlament turc, que preveu suspendre les penes de presó a aquells homes que hagin abusat d’una menor si s’acaben casant amb la víctima.

El compromís de l’Associació “in via” per eradicar les violències

Des de l’Associació “in via” el nostre compromís amb el procés d’eradicació de totes les formes de violència vers les dones agafa la forma d’una feina diària de denúncia, acompanyament a les víctimes i sensibilització social, centrada en la visibilització i abordatge de la violència sexual. Entenem que la violència masclista afecta al conjunt de la societat i correspon a la societat en el seu conjunt avançar en la seva eradicació. Considerem per tant que som responsables de promoure canvis per aconseguir una convivència entre col·lectius és equitativa i justa, on les dones no tinguin que patir la crueltat i la limitació vital a tots els efectes que suposa la violència. I com a organització, assumim el repte de seguir treballant per a la seva eradicació a través de les següents línies d’acció:

• Fer visible la realitat i la gravetat de la violència contra les dones i nenes des d’una òptica de sensibilització social i empoderament.
• Facilitar assistència i acompanyament a dones adultes i joves en risc d’exclusió social i en situació d’acollida.
• Contribuir a la ruptura del cercle de la violència en víctimes de la mateixa mitjançant un treball en valors i construcción de capacitats psico-emocionals per gestionar el mal.
• Denunciar i rebutjar la cultura de la violació, relativització i infravaloració de la violència, i proposar estrategias educatives per al foment d’una cultura de la reparació del mal per abús i la revalorització de les experiències de vida.
• Considerar la violència masclista una qüestió que afecta la societat en general, de la que tothom és responsable.
• Expressar i manifestar públicament el nostre rebuig i condemna a la violència contra les dones i nenes.
• Considerar la múltiple vulnerabilitat de dones i nenes en situacions de diversitat funcional, sexual i/o cultural i ètnica.
• Promoure i donar suport a iniciatives de conscienciació i prevenció de violència de gènere que es produeixen en el Territori.