44 dies treballant gratis
Avui, 22 de febrer, Dia Internacional de la Igualtat Salarial, la Maria del Mar Hernández, psicòloga i coordinadora del Servei d’Inserció i Formació de l’Associació in via, escriu un article d’opinió al Social.cat sobre les vulneracions dels drets laborals de les dones. El pots llegir en aquest enllaç o bé a continuació:
Des del passat 18 de novembre fins a finals d’any del 2021, les dones van treballar gratis. Sí, gratis. A causa de la bretxa salarial, les empreses s’estalvien una mitjana de 44 dies a l’any per contractar una dona.
Això està passant avui dia en tots els àmbits; les dones ens trobem front un mur que no ens deixa avançar cap a la paritat salarial respecte als homes. Tot això és degut a diferents factors que ens trobem cada dia a l’Associació in via:
Treballs feminitzats i, per això, poc valorats, encara que totalment necessaris. Fins i tot labors vitals no remunerades, així com la cura de les persones (menors, persones dependents). A més, cal destacar la poca representació i visibilitat de les dones en diferents llocs de treball, com poden ser alts càrrecs o treballs masculinitzats.
A les dades em remeto, i és que actualment, només un 24%, un 2% i un 13% dels funcionaris de Mossos, Bombers i Agents Rurals són dones, tal com va explicar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. A més de tot això, el fet de ser mare penalitza: continuen els estereotips de l’absentisme laboral o del menor compromís professional.
Després de tota aquesta informació pensaràs: “I com és possible que això continuï ocorrent en un món on les tecnologies avancen a la velocitat de la llum i, en canvi, la dona continua estancada en aquesta tessitura?”. És així, ho veiem cada dia al nostre treball com a tècniques d’inserció laboral.
Ens trobem amb treballs mal pagats dirigits a dones amb formació acadèmica, les quals acaben duent a terme treballs molt per sota de les seves possibilitats. O bé, encara pitjor, dones amb estudis universitaris, però amb un sou molt menor que el del seu company. En aquest últim cas es troba l’Elisa, una dona afectada per la bretxa salarial:
“Soc una dona de 33 anys amb doble Llicenciatura en Biologia i Bioquímica, a més d’un Màster en Biotecnologia. Treballo com a responsable de qualitat en una empresa. Actualment, suporto una diferència salarial de més de 1.000 euros mensuals respecte al meu company”.
Per a poder posar fi a aquest problema laboral, l’Observatori d’Igualtat i Ocupació proposa unes mesures esperançadores, les quals com a membres de la societat hem de complir i així aportar el nostre granet de sorra:
– Posar en marxa auditories salarials on es podran establir mesures per a corregir les possibles desigualtats, i complir així la transparència retributiva en l’empresa.
– Ocupació de qualitat, on la conciliació i la corresponsabilitat siguin reals, entenent-los com un avanç en la societat i en el futur dels nostres menors.
– Educar i sensibilitzar des de les escoles, perquè això no continuï ocorrent en les noves generacions.
En la unió està la força, i des de l’Associació in via confiem que entre tots i totes creem un món igualitari i just.
