Més enllà de la denúncia: els reptes de l’atenció a les dones víctimes de violències masclistes

Des de l’Associació in via ens han entrevistat al Social.cat per parlar sobre el circuit d’atenció a les dones víctimes de violències masclistes, amb l’objectiu d’analitzar els canvis que s’han fet l’últim any (sobretot a partir del nou Protocol d’Actuació davant els Feminicidis) i veure com això ha tingut resultats o no a la reducció dels casos, la millor detecció i la prevenció de les violències masclistes. Al reportatge opina la Irene Andrés, directora I+D+i de l’Associació in via i educadora social especialitzada en violència masclista i tràfic d’éssers humans, i se sumen la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, i l’advocada especialitzada en violència de gènere Paula Narbona, qui forma part de l’equip de l’advocada Carla Vall. Us convidem a llegir el reportatge sencer des d’aquest enllaç.

A continuació podreu llegir algunes dades de l’article:

“Hem de poder adaptar-nos a les necessitats de les dones, no al revés. Que la dona conegui els seus drets i els vulgui fer valdre no vol dir que es respectin” Irene Andrés

El circuit d’atenció a les víctimes de Violència Masclista no ha millorat substancialment l’últim any: els serveis estan molt saturats i amb una assistència insuficient. Cal:
1️⃣ Millorar la formació de les professionals de la xarxa.
2️⃣ Augmentar places i flexibilitzar els recursos per poder donar cabuda a totes les situacions que es presenten.
3️⃣ Reforçar l’Atenció Sanitària bàsica, sobretot en Salut Mental
4️⃣ Millorar l’atenció de les dones al Sistema Judicial
5️⃣ Apostar per la prevenció adreçada a homes i adolescents 

Violència Institucional:

“Hi ha poca preparació dels equips per fer front a situacions complexes”, de manera que s’acaba “revictimizant la dona perquè llavors NO entra al circuit”. I llavors “són normalment les entitats socials com Associació in via les que acaben fent-se càrrec dels casos més complexos”. 

“Si no s’està prou format NO es poden entendre els processos que ha pogut passar una víctima ni es pot fer un correcte informe psicològic o valorar la simptomatologia de la víctima”, de manera que “hi ha dones que s’estan quedant despenjades, com sempre”.

“El 1r contacte que tenen les dones és o a través del CAP en casos de violència física, o a través dels SIAD. És menys comú que siguin derivades de la Xarxa Sanitària ja que falta molt coneixement tant al sector públic com privat”.

“La resposta institucional pel que fa al suport psicològic és pràcticament inexistent. És crucial que es brindin eines al CAP perquè més enllà de receptar ansiolítics es pugui derivar a la dona als serveis de Salut Mental, i que la resposta sigui més ràpida i integral. A més s’hauria de fer un acompanyament emocional a les professionals del circuit”.

Cal “millorar l’abordatge que fa la policia i el sistema Judicial d’aquests casos, sobretot al posar la denuncia: si l’atenció és molt freda o posen en dubte el que estàs denunciant o li treuen importància, moltes dones es fan enrera i poden retirar la denúncia”.

Trobareu molta més informació en el reportatge del Social.cat aquí.