Entrevista a Onda Cero sobre els 12 feminicidis a Catalunya el 2022 i l’atenció a les supervivents de violències masclistes
Des del programa de ràdio Onda Cero ens han entrevistat per parlar sobre els 12 feminicidis comesos a Catalunya durant el 2022 a causa de les violències masclistes. Per escoltar la nostra intervenció aneu a aquest enllaç i escolteu l’entrevista a partir del minut 8:05.
“Desembre de violència masclista a Espanya però també a Catalunya. Aquest mes de desembre de 2022 ha estat el pitjor des del 2015. Al conjunt de l’any, segons dades del Ministeri d’Igualtat, s’han registrat 12 crims per violència masclista el 2022 a Catalunya, una xifra similar als anys anteriors: el 2021 van haver-hi 16 crims per violència masclista, el 2020 en van ser 14 crims, el 2019 en van ser 18 crims. Crims que segons el Departament d’Igualtat i Feminismes “no es poden estudiar segons patrons específics”, ja que diuen “el problema és estructural“, paraules de Laia Rosich, directora general per a l’erradicació de les violències masclistes. Per millorar els serveis preventius des de les administracions, aquest 2023, s’ampliaran els serveis de les intervencions per les víctimes i pels familiars; serà un servei multidisciplinari amb psicòlegs, juristes, treballadores socials i educadores, entre d’altres. A més, recorda Rosich, la posada en marxa del nou telèfon 900-900-120: “Un telèfon per demanar informació, poder explicar i que es pugui parlar… Que no implica cap mena de denúncia… Que justament, davant d’un malestar o una situació que estic vivint que no veig clara, es pugui trucar”. Recordar també que en cas d’emergència davant d’agressió es pot trucar al telèfon 112.
La prevenció s’ha de centrar en l’acompanyament a les víctimes però també en l’educació dels agressors, per aquest motiu des de la Conselleria també es posaran en marxa un seguit de mesures per evitar les actituds violentes. No tots els homes són agressors, però sí que la majoria dels agressors són homes, per aquest motiu el pla nacional de prevenció que es presentarà al proper març compta amb un seguit d’actuacions dirigides als homes i especialment als més joves. “Especialment als que estan més propers a discursos contra la igualtat i el feminisme”. Des d’Igualtat i Feminismes indiquen que l’educació i la prevenció seran la clau per erradicar la violència de gènere en el futur.
(Minut 8:05) D’aquests 12 crims per violència masclista comesos a Catalunya durant el 2022 se n’extreu una xifra alarmant segons l’Associació in via: “El 70% de les dones assassinades a Catalunya aquest 2022 eren de nacionalitat espanyola” – Irene Andrés (directora de Projectes I+D+i de l’Associació in via). La Irene Andrés assegura que aquest 70% es deu a la falta de recursos destinats a la salut mental. De fet, les dones nouvingudes degut a la seva situació de vulnerabilitat tenen un contacte directe amb Drets Socials, i per tant, un acompanyament molt més individualitzat i immediat en el moment de patir violència de gènere. Un acompanyament que no tenen les dones espanyoles per falta d’inversió de la Salut pública. “Les persones que no estan en contacte amb Serveis Socials però que sí van al metge, i que poden tenir aquesta simptomatologia (que indica que estan patint violència de gènere), si fossin ateses amb agilitat, i no donant-nos la 1a visita per anar al psicòleg després de 3 mesos, és molt possible que es poguessin detectar aquestes situacions (de violència masclista)”.
Quan parlem de “crims masclistes” és l’expressió màxima de la violència de gènere, però des de l’Associació in via ofereixen una atenció integral perquè les dones que sobreviuen als agressors puguin reprendre la seva vida, en moltes situacions, des de zero. “Hem de tenir en compte que aquestes persones fugen de casa seva sense res, i cobrim les seves necessitats estratègiques (residencial, jurídica, educativa, laboral…), tot el que aquesta dona i la seva família necessita per poder començar una nova vida a partir del que elles volen i de les seves decisions, que això és molt important.” Moltes de les dones que atenen depenien econòmicament de l’agressor i per això van trigar tant a fugir de casa. La inserció laboral és un dels punts clau en una operació de recuperació que de mitjana s’estén durant 3 anys.
El que han viscut prèviament els dificulta en moltes ocasions adonar-se de la violència que pateixen. “A casa seva, de la seva família, també han viscut situacions de violència, per tant, hi ha moltes dones que triguen més a reconèixer que el que estan patint és violència perquè han viscut així a casa seva”.
De totes maneres, el que destaca la mateixa Andrés López és el treball complementari que duen a terme entre les administracions i les entitats, això sí, amb un deure pendent per les institucions: invertir més en salut mental.
Des de les associacions reclamen més prevenció, educació, i acompanyament en tots els àmbits de la societat. (…) “
Podeu consultar dades oficials i no oficials sobre feminicidis a tot l’estat espanyol aquí, i a Catalunya aquí.
Aquí podeu escoltar i llegir altres entrevistes relacionades:
