Article d’opinió al portal internacional de Xarxanet: ‘El tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual a Espanya’
Irene Andrés, directora de Projectes I+D+i de l’Associació in via, opina amb motiu del Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens
Existeix el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual? És possible combatre’l? Amb motiu del Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nenes i nens, Irene Andrés, educadora social i directora de projectes, innovació i investigació de l’Associació in via publica un article al portal internacional de Xarxanet amb l’objectiu de respondre a aquestes dues preguntes.
Podeu llegir l’article en anglès a nonprofit.xarxanet, i a continuació l’article en català:
Existeix el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual? És possible combatre’l? Per poder respondre les preguntes plantejades hem de ser conscients que el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, és a dir, la compravenda de persones per a la seva explotació sexual, suposa una greu vulneració de drets humans, és molt present al nostre país, i té rostre de dona i de nena, com mostren les dades oficials presentades pel Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, a través del Balanç Estadístic sobre tràfic i explotació d’éssers humans a Espanya 2019-2023, on es recull que, de les 2.219 víctimes identificades en aquest període, 2.193 han estat dones i 32 han estat nenes, principalment originàries de Colòmbia, Espanya, Veneçuela, Paraguai, Romania i Brasil, i localitzades la majoria a Andalusia, Catalunya, València, Múrcia i Galícia, per aquest ordre. (CITCO, 2023, p. 12-14).
Dones i nenes també espanyoles, com acabem de veure, que han estat enganyades, coaccionades i multiagredides, i que han patit una de les manifestacions més greus de la violència masclista, pel fet de ser dones, i per trobar-se en una situació d’extrema vulnerabilitat, que sens dubte n’ha afavorit la captació, el trasllat i l’explotació.
Aquestes 2.219 víctimes han pogut ser identificades per les nostres Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i, per tant, han tingut accés a una protecció i acompanyament integral que facilitarà el seu procés d’apropiació de drets vulnerats, però hem de tenir en compte que la gran majoria continuen sent explotades en clubs, pisos, carreteres i carrers, completament invisibilitzats, però, paradoxalment, a la vista de tota la societat.
Dir que el tràfic d’éssers humans és el tercer negoci il·lícit més lucratiu del món, per sota del tràfic d’armes o del tràfic de drogues, ens pot ajudar a comprendre els interessos que el sustenten. Però si a més tenim en compte el fet que Espanya no compta amb una legislació específica, que els traficants utilitzen les vies del trànsit il·legal d’immigrants i que el consum de prostitució està en alça al nostre país, aleshores podem dir que reunim les condicions ideals per continuar sent un lloc de trànsit i destí per a les organitzacions mafioses.
Una altra realitat que hem de conèixer sobre el tràfic és que és summament complex que les dones denunciïn la seva situació, per diferents motius. D’una banda, cal saber que la majoria no es consideren víctimes, i que desconeixen completament els seus drets, especialment si són originàries de països on els drets de les dones es vulneren de forma sistemàtica. D’altra banda, és important entendre que han estat adoctrinades en la creença que, si denuncien la seva situació, no només seran deportades per les nostres autoritats perquè no tenen regularitzada la seva situació, sinó que els seus familiars pagaran la seva traïció amb les seves vides. De fet, aquesta amenaça sol ser la que les manté en esclavitud durant anys, fins que aconsegueixen fer front als deutes contrets amb les màfies, que oscil·len entre els 3.000 i els 50.000 euros, segons el país d’on provinguin i la via d’accés al nostre país.
Aleshores, podem fer alguna cosa per combatre el tràfic? La resposta és sempre sí, encara que per això cal, en primer lloc, disposar d’una Llei contra el Tràfic i dels efectius policials necessaris. En segon lloc, és imprescindible que puguem detectar persones traficades als recursos d’atenció per a persones que es troben en situació irregular i en contextos de prostitució. I, a més, tota la ciutadania, i especialment les institucions i les entitats del tercer sector, hauríem de poder reconèixer-la i denunciar-la.
Efectivament, es requereix un compromís i participació ciutadana per a l’erradicació de l’esclavitud del segle XXI, i és per això que convido totes les persones interessades a combatre-la, a contactar amb l’Associació in via, on podran rebre formació i assessorament, i, en el cas de conèixer supervivents que necessitin un suport integral, poder derivar-les perquè puguin ser protegides i acompanyades, des d’un enfocament de drets humans i una perspectiva de gènere interseccional.