Reflexió en el Dia Internacional de la Pobresa
Ahir va ser el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, i en el marc d’aquesta data tant significativa i que desitjaríem no haver de commemorar mai més, l’equip d’inserció de l’Associació “in via” ha preparat una reflexió sobre què significa avui en dia aquesta data i com la vivim a la nostra entitat.
——-
Units fem camí
Per donar visibilitat al Dia Internacional de la Pobresa, (no per celebrar-lo), des de l’Associació “in via” volem donar veu a tots i totes les nostres usuàries que es beneficien dels nostres programes de suport, orientació, assessorament i acompanyament en: l’apoderament de la dona, promovent i lluitant per una conciliació familiar, defensant els drets de l’infant, i per la inserció laboral i social d’immigrants, discapacitats i persones en risc d’exclusió social.
Aquestes persones es troben desvinculades, en molts sentits, d’aquesta societat que mira cap a una altra banda en comptes d’obrir els ulls i el cor cap a aquestes desigualtats i injustícies.
En un món actual en el que, malauradament, l’egocentrisme i la manca d’empatia predomina en les conductes humanes, des d’In via intentem que es generin unes sinergies positives i fructíferes amb els nostres usuaris, mentre fomentem que es pugui dur a terme un procés de millora de l’autoestima i un augment de la confiança en ells mateixos i que prenguin el poder dels seus propis processos d’inclusió. Tot, desembocant en una capacitació d’habilitats i competències transversals, personals i socials que possibilitin el seu èxit, tant a nivell personal com social, i que els facin partícips d’aquesta societat que els ha exclòs reiteradament fins ara.
En un futur ens agradaria poder anticipar-nos i prevenir aquestes problemàtiques i aquestes conductes de risc, però fins els moment ens sentim molt orgullosos de poder tenir aquest paper mediador, acollidor, solucionador, empatitzador i d’actuació, amb criteri i bones praxis, en aquest procés d’acompanyament, inclusió i orientació que és el nostre dia a dia.
Tant de bo no haguéssim d’escriure en un futur sobre el Dia Internacional de la Pobresa, però de moment, aquí van unes paraules per obrir ments i esperits:
“Apartem la mirada per no voler veure’ns reflectits,
un mirall, un possible futur que no volem nostre…
Cares cansades, tristes, abatudes, desesperades…
per no poder escapar d’aquesta gàbia asfixiant
de la necessitat imperiosa.
I no ens fem nostra la seva historia (que també és la nostra),
perquè no ens esquitxa aquesta foscor,
la tremolor d’una incertesa de no arribar al llindar…
No arribar a donar confort a la teva família, als teus nens,
a la teva ànima, al teu esperit.
No poder escapar d’aquesta gàbia i estendre les ales i sentir-te lliure.
Lliure i feliç. Sense foscors desesperants, sense societats tiranes.
No apartem la mirada, no defugim, no oblidem.
Reflectim-nos i compartim-nos. Som tots i som un.
Donem-nos les mans I sortim d’aquest pou. Units fem camí.”
