Programa Olimpo: un acompanyament per retrobar el camí de l’estima familiar

“Olimpo” és el nom que a l’Associació in via vam posar al nostre projecte de treball amb famílies que es troben en situació de violència filioparental. Pensem en Olimpo com la muntanya mitològica escenari dels grans conflictes, guerres i enfrontaments protagonitzats pels deus i deeses grecs, però també com el lloc on tot es pot solucionar.

Partint d’aquesta idea més poètica, us volem explicar d’on ve la nostra especialització en aquest tipus de problemàtiques. A l’any 2008-2009, comencem a detectar que moltes de les famílies que assistien al Servei d’Orientació i Mediació de la Infància i l’Adolescència de l’entitat per ser ateses per un conflicte entre pares/mares i fills/es adolescents, al cap d’unes sessions acabaven parlant del gran secret, la gran culpa: a casa, els conflictes eren plens d’insults i menyspreus de fills i filles cap a pares i mares, en algunes ocasions, fins i tot acompanyades de trencament d’objectes i mobiliari i d’agressions físiques cap als progenitors. Es donava la situació que en la majoria dels casos que ens arribaven, aquests joves també consumien tòxics, circumstància que explicava la seva manca de control i les seves explosions d’ira.

A mesura que anàvem aprofundint, vam detectar que la problemàtica era molt més complexa, que hi havia una dinàmica familiar disfuncional, que no es tractava només d’explosions i moments de conflicte, sinó que la família en algun moment havia començat a cedir, a sobreprotegir i a deixar fer… fins que tot s’havia anant tornant fosc progressivament.

Creiem en les possibilitats d’aquestes famílies, on l’estima i l’amor que hi ha és amagat, però tot i això existeix, només cal buscar una mica per retrobar-lo. Per això, des del programa Olimpo els ajudem a crear una història alternativa de la seva història, a fixar la mirada en els moments positius, com a primera premissa per poder fer un canvi de direcció.

Actualment, durant el 2018 estem atenent a 9 famílies. Els processos d’intervenció son llargs i passen per diferents fases, ja que tal i com hem dit la vergonya i la culpa son dos dels sentiments més presents per part tant dels progenitors com dels adolescents. Quan hi intervenim s’ha de tenir molta cura, perquè el nivell de tensió ha estat molt alt. Hem de ser capaces de posar-nos, per posar dos exemples, tant en el lloc de la mare agredida pel seu fill com en el de la filla que va trencar el vidre en una discussió. I tot això sense oblidar que un dia també van sortir tots plegats a dinar fora i guarden un molt bon record d’aquell dia. És aquí on hem de buscar què van fer de diferent aquell dia, per tal de que aquesta sigui la seva línia a seguir, el seu nou camí.

En tots aquests anys l’equip que atén a les famílies s’ha anat formant de manera més específica en aquesta problemàtica, seguint les línies de la Escola Vasco-navarresa de Teràpia Familiar, i a nivell teòric i pràctic amb l’experiència de Roberto Pereyra. Continuem amb ganes de seguir aprofundint i ampliant la mirada per acompanyar millor a les famílies, i de fet, l’equip del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència està realitzant actualment una formació a l’entitat CONEXUS, que porta per títol Intervención en violencia ascendente o filio-parental: atención a las madres y/o padres que la sufren y atención a los y las jóvenes que la ejercen.

Esperem que amb l’ajuda de les formacions que realitzem retrobar el camí per pujar i baixar del mont Olimpo serà cada cop més fàcil.

Patrícia Ortuño – Cap Servei Atenció a la Família i a la Infància (SAFI)