De menors abusats a adults culpables
Dues resolucions judicials recents posen el dit a la nafra en la qüestió dels menors abusats. Les dues absolen els demandats.
Una, el cas d’una nena abusada per un conegut des que tenia 5 anys fins als 10, perquè entén el jutge que la nena anava voluntàriament a casa de l’abusador, quan, diu, podria haver-lo refusat. L’altra, el conegut cas dels Romanones, que afectava un capellà de Granada, denunciat per un jove del qual va abusar, perquè el jutge resol que no s’ha pogut demostrar de manera fefaent l’abús, que se sustenta,sobretot, en les declaracions de l’abusat.
Ambdues històries ens porten a reflexionar sobre els inicis dels abusos. Una nena, un noi adolescent, són seduïts per un adult. Així es com acostuma a iniciar-se la desigual relació. Al cap dels anys, l’infant, l’adolescent, que ha esdevingut persona adulta comprendrà que els problemes conductuals que té deriven de la seva infancia, cercarà en els records i trobarà l’origen en aquelles estones que ha volgut soterrar en la ment per sobreviure en pau. Quan comprén que li cal treure a la llum l’episodi, ja fa un pas dolorós. Si, a més, arriba al convenciment que la persona que el va seduir a ell i, potser, a d’altres, ha de rebre un càstig, el denunciarà. I, aleshores, es trobarà amb el procediment judicial.
Li caldrà un advocat o advocada que el cregui, haurà de retrobar l’agressor durant el judici, sabrà que ho nega tot… i, al final, es pot trobar que el jutge digui que no hi ha prou proves i tenint en compte la falibilitat de la memoria, l’absolgui. Ja no diguem quan la demandant se senti jutjada per no haver-se resistit com una moderna Maria Goretti, aquella santa de meitat del segle XX que va morir en l’intent de defensar-se.
Pot estranyar a algú que hi hagi tan pocs casos d’abusadors que arribin a judici, tenint en compte com està d’estès aquest maltractament en la societat? Qui té ganes d’augmentar els patiments amb l’absolució del seu botxí?
Certament, és un panorama desolador, però a banda de denunciar la situació, cal donar fortalesa a les persones per superar els traumes i viure amb plenitud. És el que fa “in via”, quan dedica els seus esforços com a entitat a fer prevenció, defensar i apoderar dones, infants i qualsevol persona que hagi estat víctima d’abusos i violència. Al seu costat, sempre!