Lluitem pels drets del col·lectiu LGTBQIA+ !

Des de l’Associació in via reivindiquem cada dia de l’any la lluita d’avui, 17 de maig dia internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia. Però també lluitem contra tot el conjunt de fòbies i odi cap al col·lectiu LGTBQIA+ (Lesbianes, Gais, Trans, Queer, Intersex, Asexuals…). Perquè defensar el col·lectiu LGTBQIA+ és defensar els drets humans i, per tant, el feminisme interseccional: és defensar el dret a ser com cadascú és i sent i estima. Totes tenim dret a ser i a existir dignament. És per això que fem una crida a la societat per no permetre més discriminacions ni violències de cap mena a persones del col·lectiu: cal actuar i no quedar en silenci convertint-se en còmplice dels agressors. Perquè les violències més evidents i greus són només la punta de l’iceberg, com poden ser els assassinats aquí i arreu del món, violacions, violència física i verbal… La gran part de l’iceberg està format per multitud de violències aparentment menys “greus” i acceptades i silenciades per la ciutadania, són les que el sistema cis-hetero-patriarcal perpetua des de les seves arrels. Es discrimina i estigmatitza a les persones LGTBQIA+ sistemàticament només pel fet de ser-ho, en tots els contextos socials, com per exemple:

• Per les seves pròpies famílies: a moltes se les discrimina dins de casa, reben violència i fins i tot se les fa fora.
• A l’escola: a la majoria de centres educatius no es dóna a conèixer el col·lectiu, invisibilitzant-lo i no promovent el respecte cap aquest, i s’infravalora o discrimina els/les infants LGTBQIA+.
• Al carrer: no podent circular lliurement sense rebre violència ni a l’espai públic ni privat.
• A la feina: se’ls dificulta moltíssim aconseguir feina digna, quedant relegats a feines precaritzades d’economia submergida i també a la prostitució, i en el context laboral sovint reben violència.
• Als centres de salut: recordem, sense anar més lluny, que als nadons intersexuals habitualment se’ls operen els genitals quirúrgicament de forma irreversible sense esperar que tinguin raonament i llenguatge per opinar sobre el propi cos, i sense informar adequadament a les famílies. Recordem també, que fins al 1973 l’homosexualitat estava catalogada dins del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM), i que les persones trans ho han estat fins al 2013. Tot i això, actualment, encara hi ha moltes universitats, professionals sanitaris i terapèutics que discriminen a les persones LGTBQIA+, fruit de l’educació que han rebut per part de la societat.

“D’acord, però com podem lluitar contra l’odi i la LGTBQIA+ fòbia?”. Aquí algunes propostes:

• En primer lloc, cal escoltar a les persones del col·lectiu LGTBQIA+. No a una ni a dues, perquè totes som diferents, sinó escoltar al conjunt, per tal d’entendre les necessitats del col·lectiu. I cal fer-ho sense victimitzar ni ser paternalista, respectant el seu discurs i reivindicacions perquè són les persones que ho estan patint cada dia i des de fora no podem veure mai 100% aquesta realitat. Alhora, cal donar la mà per ajudar-los en les seves propostes, com amb la recent Llei Trans (la qual encara està incompleta perquè, per exemple, no contempla les persones trans no binàries).
• En segon lloc, cal que les persones que no són LGTBQIA+ se solidaritzin i quan siguin testimonis d’una agressió o discriminació de qualsevol mena denunciïn la situació, alcin la veu, i no quedin en silenci permetent que això succeeixi, sigui a un grup de WhatsApp, al carrer, a la feina o on sigui.
• Cal que aquest discurs i reivindicacions del col·lectiu arribi a tota la societat, i per això és necessari que les persones del propi col·lectiu LGTBQIA+ puguin informar adequadament a la població adulta i també a les escoles, perquè gran part de les discriminacions venen del desconeixement i l’estigma, la demonització.
• D’altra banda, s’han de crear i promoure recursos econòmics i d’altres tipus des de les institucions i polítiques per tal de garantir els drets de les persones del col·lectiu: com per exemple, ajudes i formacions a les empreses per facilitar la inserció laboral de persones LGTBQIA+, especialment de les persones trans, qui solen ser les més vulnerabilitzades del col·lectiu.
• També és important promoure noves representacions de l’imaginari LGTBQIA+ al cinema i mitjans de comunicació de tota classe, perquè s’ha demostrat que els referents canvien la forma de pensar de la societat.Finalment, des de l’Associació in via vam crear una Comissió d’Igualtat per protegir els drets de totes les persones usuàries i també de les treballadores, i aviat podrem compartir amb vosaltres informació valuosa sobre el col·lectiu LGTBQIA+ però també d’altres col·lectius vulnerabilitzats.

Per últim, volem informar que des de la Comissió d’Igualtat de l’Associació in via volem protegir els drets de totes les persones usuàries i també de les treballadores, i aviat compartirem amb vosaltres més informació important sobre el col·lectiu LGTBQIA+, i també d’altres col·lectius vulnerabilitzats.