Estimar-nos és el millor regal
Existeixen multitud de motius pels quals hauríem de fer-nos protagonistes de la nostra pròpia història i vida. És ben cert que la realitat actual d’algunes dones està condicionada per una gran violència que s’intersecciona en molts àmbits de les seves i les nostres vides. Aquestes vivències i situacions indescriptibles, que venen provocades per relacions de poder, de toxicitat, d’anteposar a l’altre, de desprotecció, de molta vulnerabilitat i d’incomptables indicadors de violència, afecten directament en l’autopercepció i l’autoimatge de cada una.
Estimar-se és el millor regal que una mateixa es pot donar, però com actuem quan ens manca o quan se’ns impedeix aconseguir quelcom tan essencial? La resposta és massa complexa per deixar-la plasmada en un petit escrit, però un dels punts essencials és trobar espais sans d’empoderament i autocura on poder focalitzar la nostra persona en primer pla i reconstruir la nostra autoestima. Un treball molt difícil, però possible d’assolir quan tens les eines i l’acompanyament necessaris.
Facilitar tallers i recursos on les dones puguin posar atenció en la seva autocura permet que hi hagi un treball d’empoderament i conscienciació de les seves virtuts i capacitats. Cal poder proporcionar i potenciar aquests espais des de les entitats que dediquen la seva feina a protegir a les dones víctimes de violència masclista, alhora que també és essencial vetllar perquè elles mateixes siguin capaces de decidir el destí del seu futur. Les dones han de sentir un lloc segur on conviure i sentir-se enteses, en tant que la seva veu ha quedat anul·lada durant massa temps, i s’ha d’aconseguir que se sentin escoltades, valorant tots els seus progressos, inquietuds i necessitats vitals.
Des de la mirada d’una educadora, s’ha observat com és de positiu poder disposar d’una col·lectivitat i una xarxa social on poder fer-se costat. Gran part d’aquestes protagonistes arriben als recursos completament desemparades, sense vincles ni suports que els puguin facilitar el procés de millora. Trobar-se amb altres dones, amb les quals acaben tenint una connexió o, si més no, una convivència, els dona un sentiment de pertinença. Aquest factor permet poder potenciar espais de sororitat i comunitat.
Així doncs, la clau de tot no recau en la individualitat del procés, sinó en el conjunt d’experiències, vivències i capacitats que dona la col·lectivitat, i que permet posicionar-se com un individu necessari en una societat diversa.
