El projecte Claudel d’artteràpia es consolida gràcies a la col·laboració amb FYOB 

“Feia anys que no podia acabar res”, comentava una de les dones que han participat durant el 2023 al projecte Claudel de l’Associació in via, la iniciativa d’artteràpia que ja fa més de nou anys que duu a terme l’entitat amb dones supervivents de violències masclistes acollides als seus recursos residencials. Ara, però, mira embadalida el resultat de la seva creació: un quimono blanc brodat amb tot de teles de colors i formes que ella mateixa ha escollit i cosit. 
 
Un quimono que, com bé diu Laura Pradas, fundadora de la marca de roba feminista i amb valor social FYOB, “representa un pou d’emocions, sentiments i vivències”. Per ella, donar aquestes peces que no havia aconseguit vendre a l’Associació in via i veure com se’ls donava una segona vida ha estat un procés molt reconfortant i satisfactori, ja que “han servit de molt més del que podrien haver servit només venent-los”. 
 
Gràcies a la col·laboració entre la dissenyadora i l’entitat, des de l’Associació in via es va replantejar el projecte Claudel: “Abans es feien tallers amb una temàtica artística i una de terapèutica concretes”, explica Beatriz López, psicòloga i conductora del projecte. Així, per exemple, una setmana treballaven l’autoestima a través de la pintura, i la setmana següent se centraven en l’autoconcepte a través de l’autoretrat i l’escultura. Això, però, provocava que les dones vinguessin de forma puntual i més irregular a les sessions setmanals. 
 
“Conèixer la Laura va suposar un punt d’inflexió, ja que vam passar a projectar un taller durant un any al voltant del tèxtil, donant molta més continuïtat al projecte Claudel”, assevera López. A més, era una proposta molt concreta: amb els quimonos que la Laura els va donar, cada dona podia fer la seva pròpia creació. Amb poc temps, de les 12 dones que hi havia apuntades a l’inici van passar a ser-ne 50, una xifra que mai abans s’havia assolit. “I no només pel nombre de dones, sinó per la seva implicació; estaven molt motivades a venir, tant per la continuïtat com per l’objectiu d’acabar el seu propi projecte, que les impulsava a continuar venint cada setmana per intentar acabar la seva peça”, assegura la psicòloga. 
 
El fet de poder acabar la peça també ha aconseguit augmentar l’autoestima de les participants del projecte, ja que moltes parteixen de certa indefensió apresa, d’haver intentat fer coses i que aquestes no arribin a bon port –sigui en el marc de la relació de parella, sigui la família o la feina–, fet que les porta a instaurar-se en un marc mental de “faci el que faci a la vida, no em funcionarà”. Així, començar i acabar el seu propi quimono els ha retornat la capacitat que hi ha en cada una de creativitat, de fer i de bellesa. 
 
També el fet que el material amb què treballaven fos el tèxtil, en lloc de la pintura o altres materials creatius amb què potser no se senten tan segures, aquest és un material ja conegut per a totes. “A través de les seves àvies, mares, totes elles sabien cosir, encara que fos una mica, i algunes fins i tot més que jo!”, afirma Pradas. Això, alhora, va permetre establir una relació molt horitzontal entre totes elles, d’igual a igual: no eren la Laura la dissenyadora, la Bea la psicòloga i les dones les usuàries. Eren totes dones que estaven cosint, creant, ajudant-se i empoderant-se entre elles. 
 
Tot i que al llarg de les sessions no es va formar un grup com a tal, perquè cada dona està en el seu procés de recuperació i, per tant, cadascuna entra i surt de l’Associació in via en moments diferents, sí que hi va haver certa estabilitat amb algunes dones i es va crear un espai de benestar, seguretat i sororitat en què no només s’ajudaven entre elles amb el tèxtil, sinó també amb els seus propis processos, servint com a punt de partida en la seva recuperació psicoemocional després de la violència patida. Compartien i xerraven d’aspectes com la maternitat, temes judicials, el temps de recuperació… Així, les que portaven més temps a la casa donaven esperances i suport a les que acabaven d’entrar i començar el seu procés de recuperació. Que, alhora, es veia reflectit en els quimonos: les que ja estaven a punt de sortir els tenien més acabats, mentre que les que acabaven d’entrar encara tenien la tela en blanc. 

Exposició ‘Transformant històries a través de fil i agulla’ 

A finals d’any, i en el marc de la celebració del 70è aniversari de l’Associació in via, es va plantejar la idea de fer una exposició amb tots els quimonos que les dones havien elaborat al llarg de l’any. “El projecte en si té una part de visibilitzar la violència masclista, de fer campanya de sensibilització, i què millor que fer-ho amb una exposició”, diu López. 
 
A l’inici la idea es va rebre amb una barreja de por i desig: por perquè pensaven que les seves peces no eren prou bones per a ser exposades, però també desig perquè hi havien invertit molt d’esforç i, si eren sinceres amb elles mateixes, sí que hi podien veure certa bellesa. 
 
Per poder fer l’exposició, des de l’Associació in via van contactar amb les dones que ja havien marxat de la casa perquè els deixessin els quimonos i convidar-les a l’exposició, cosa que van rebre amb els braços oberts. La inauguració es va fer al Casal del Barri del Poblenou i, quan hi van arribar, algunes de les dones no podien reconèixer les seves pròpies creacions: no es creien que elles haguessin pogut crear tanta bellesa. Els quimonos estaven exposats en maniquins, amb bona il·luminació, acompanyats d’uns cartells explicatius del projecte que permetien fer un recorregut pel procés que havien fet cadascuna de les dones. Després, l’exposició es va muntar a la casa perquè totes les dones hi poguessin assistir en privat. 
 
Ara, després d’una breu aturada per repensar noves tècniques i temàtiques, des de l’Associació in via tenen clar que volen continuar apostant pel tèxtil. De moment, després de mesos de peticions de les dones, han aconseguit una màquina de cosir. “Col·laborar amb marques i empreses com FYOB ens aporta molt valor”, afirma López. Més enllà de la donació de quimonos i de la implicació que ella mateixa ha tingut enguany en el projecte, Pradas assegura que, per ella, és molt important que quan compres una peça de roba de FYOB vagis més enllà de la moda i deixis una empremta. Per això, una part dels beneficis que generen les seves vendes van destinades al projecte Claudel. “I això sí que seguirà a llarg termini”, puntualitza. 

Tindreu l’oportunitat de poder tornar a gaudir de l’exposició al Casal de Barri de Selva de Mar, amb motiu del 8M. La inauguració serà el pròxim 4 març a les 18:30h.