Eduard Franco: “Des dels 14 anys he volgut plasmar en un llibre la meva història”
L’Eduard té 28 anys, i és l’autor del llibre Sueños en el cajón, juntament amb Ana Belén Arbués. Tots dos s’han estrenat com a escriptors amb aquest llibre ple de sentiments i vivències, on l’Eduard explica el camí que ha recorregut des dels 12 anys, quan la seva vida va canviar completament degut a un accident.
“M’agradaria que quan la gent llegeixi el llibre, entengui el que em va passar a mi i al meu voltant, a la meva família i amics” explica l’Eduard quan li pregunten pel llibre. Amb Sueños en el cajón, publicat per l’editorial Círculo Rojo “s’ha deixat anar” i explica tots els seus records, tot el que ha sentit des que, com ell mateix diu ,va tornar a néixer i va haver d’aprendre de nou. És per tant una història de superació personal i de força, que vol mostrar com, tot i les adversitats que ens pot portar la vida, també és pot ser feliç: “cal aprofitar la vida que tinc ara, apreciar el que he aconseguit i les dificultats que he superat”. És també la mostra d’una família unida, on l’amor i el suport han estat fonamentals per superar, tots junts, una situació inesperada i difícil.
Un somni guardat al calaix durant molt de temps
La idea d’escriure un llibre per deixar constància dels seus sentiments i vivències ja li rondava pel cap des feia molt de temps: “des dels 14 anys he volgut plasmar en un llibre la meva història. Des de llavors he tingut clar que volia escriure tot el que he sentit per deixar-ho marcat”. Però els seus problemes de coordinació després de l’accident i algunes dificultats per escriure el frenaven a fer-ho sol. Fins que va conèixer l’Ana Belén, que quan va escoltar la seva història, es va oferir per escriure-la.
“Vaig conèixer a l’Ana Belén un dia per xat, però per poder-li explicar com sóc ara, li havia d’explicar els motius pels quals sóc com sóc”, ens comenta l’Eduard. Així van començar el seu camí de gairebé un any cap a la publicació del llibre. Cada dia que parlaven, l’Eduard li anava explicant més detalls de la seva història, fins que ella mateixa li va proposar escriure un relat. Ell, encantat, enseguida li va dir que sí, ja que amb el seu suport podria aconseguir un dels seus somnis: “el llibre és un regal per a mi, perquè era una cosa que tenia pendent i que sempre he volgut fer. Però no sabia com, fins que la vaig conèixer”.
L’Ana Belén treballa d’administrativa, però en el seu temps lliure és aficionada a escriure relats curts: “el que havia de ser un relat curt, de caràcter personal, només per a nosaltres, va esdevenir un llibre, ja que ens feia molta il·lusió a tots dos provar de publicar-lo”. I ho han aconseguit.
“Per poder-li explicar com sóc ara, li havia d’explicar els motius pels quals sóc com sóc”
Van crear un equip perfecte, en què ella ordenava els sentiments i donava forma a les històries que l’Eduard li anava explicant. Prenia notes de tot, que després adaptava al format literari. Quan hi havia algun record o alguna anècdota que l’Eduard no recordava (després de l’accident ha d’apuntar-se sovint les coses per no oblidar-les degut a problemes de memòria), parlaven amb la seva mare, una de les primeres lectores i correctores del llibre.
El germà de l’Eduard ha deixat també el seu testimoni al llibre “per explicar els esdeveniments viscuts des d’un altre punt de vista”, comenta l’Ana Belén, amb un breu relat que ell mateix va escriure quan tenia 15 anys, moment en què va tenir lloc l’accident.
Voluntat de superació
Després d’estar en coma un mes i “tornar a néixer”, l’Eduard va passar tres mesos a l’hospital i va haver d’afrontar una llarga recuperació per poder tornar a caminar, menjar o parlar, així com diverses operacions. Tal com explica ell mateix: “hi ha dos Eduards, el d’abans de l’accident i el de després. Tots dos són el mateix individu, però amb una personalitat diferent, i amb una visió positiva”. L’Eduard va haver de fer-se adult de cop, i adaptar-se a una nova vida, de la qual se sent orgullós: “a l’hospital jo no sentia dolor, sinó força i ganes de recuperar-me”.
Un cop finalitzada la recuperació inicial, va començar l’Institut per cursar l’ESO, i posteriorment ha fet diversos cursos i formacions en centres adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual. És llavors quan pot seguir els estudis al seu nou ritme d’aprenentatge, i on coneix a alguns dels seus amics actuals.
“A l’hospital jo no sentia dolor, sinó força i ganes de recuperar-me”.
El juny de 2016 arriba a “in via”, per fer el curs prelaboral d’Iniciació al Sector Serveis, a través del qual pot realitzar pràctiques, per primer cop, en el mercat de treball ordinari, concretament a un Supermercat, i que va finalitzar al desembre. Aquí ha conegut a persones amb qui compartir i viure noves experiències, mentre espera poder realitzar un nou curs d’inserció per trobar una feina adaptada a les seves necessitats.
Quan li pregunten si es vol dedicar a l’escriptura, té clar que “el llibre no ha estat mai un objectiu per lucrar-se, sinó només per expressar tot el que portava a dins i poder servir de suport a d’altres persones en la seva recuperació”. De manera que ja pot incloure en el seu quadern de notes un nou objectiu assolit: el llibre que tant de temps portava desitjant.
Històries reals com la seva, plenes de força, valor i de superació, són tot un exemple per a d’altres persones i famílies que es troben en situacions similars. Sueños en el cajón és una mostra de sentiments i d’emocions explicades en primera persona, que no us deixarà indiferents.
Podeu trobar el llibre per rebre’l a casa a través de les botigues online Amazon o Fnac .
