“Tinc autonomia i no depenc de ningú econòmicament”, Sanae El Kahla, participant al SIF “in via”
Sanae El Khala és una de les participants al Servei d’Inserció i Formació (SIF) de l’Associació “in via”. Ja fa gairebé dos anys que va arribar a l’entitat per realitzar un curs d’orientació laboral i avui ens explica la seva experiència, coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora, el 8 de març.
Del Marroc a Barcelona
Amb 24 anys, la Sanae va decidir deixar la ciutat de Rabat, al Marroc, per arribar a Barcelona i començar una nova vida. Part de la seva família portava ja un temps vivint aquí, i el fet d’estar a prop d’ells va guanyar pes: “les meves germanes, la meva tieta i els meus cosins estaven aquí, i em deien sempre que vingués. Així que al final em van convèncer per provar un canvi, i ja porto 8 anys aquí “. Tot i que els primers mesos van ser difícils perquè gairebé no parlava res de castellà ni català i no treballava, amb el seu esforç va aprendre castellà i va aconseguir feina, gràcies a la qual després d’un any va poder llogar una habitació per viure sola. Ara està aprenent català amb una de les persones a les que cuida, i també li agradaria aprendre francès, com les seves germanes.
“La situació laboral de les dones al Marroc ha canviat en relació a temps anteriors” ens comenta la Sanae. Ella va fer un curs de perruqueria quan va acabar l’escola, i com la Sanae, altres noies de les noves generacions han pogut seguir estudiant i treballar després. Però ens comenta que en les famílies més tradicionals, les dones es casen d’hora i no s’introdueixen en el món laboral, per centrar-se en les tasques domèstiques. En el seu cas, va poder seguir la seva formació, i va estar treballant durant un temps a una perruqueria, fins que les seves inquietuds per conèixer un nou país i estar més a prop de les seves germanes la van portar fins a Barcelona.
Quan va arribar aquí, es va trobar amb dificultats per validar el seu títol de perruquera, i va centrar-se en la recerca d’altres feines: “aprenc molt ràpid, per això buscava altres tasques que tot i no tenir res a veure amb la perruqueria, podia aprendre”. Així va entrar en diverses cases a treballar, donant suport en les tasques de la llar, i posteriorment va començar a cuidar a gent gran, durant jornades parcials i en alguns casos, com a interna les 24 hores del dia.
Tot i que anava trobant feina, la Sanae admet que no sempre estava contenta, ja que es tractava de feines poc remunerades amb un volum de treball elevat, d’altres no la motivaven totalment… Però va continuar buscant, fins trobar llocs on ha estat molt a gust: “al principi quan no tens feina et disgustes, o si trobes, però guanyes molt poc, has de continuar buscant. Guanyes confiança quan pots treballar a gust”.
Guanyant confiança
Després de 6 anys a Barcelona, la Sanae es va trobar amb “in via”, on va començar diverses formacions: “quan em vaig quedar sense feina vaig anar a l’assistenta social, i ella em va derivar per zona a “in via” per rebre suport”. Aquí va realitzar diferents cursos de formació per buscar treball, com el de preparació del Currículum Vitae o el de l’ús d’internet com a eina per a la recerca de feina.
“M’ha ajudat molt aprendre a utilitzar l’ordinador i internet per trobar feina, perquè avui dia totes les empreses demanen que contactis amb elles online. Si no aprens com fer-ho, costa molt més trobar les ofertes i enviar el teu CV”, comenta la Sanae, que agraeix com els tècnics i voluntaris de les formacions del SIF, la Marta i el Pedro, han tingut molta paciència amb ella i amb la resta d’assistents que no estan acostumats a utilitzar les noves tecnologies.
A més d’aquestes formacions, va aconseguir ampliar i validar la seva experiència com a cuidadora amb el curs per a l’atenció de persones grans al domicili, també a través de “in via”. Va ser llavors quan va rebre resposta d’una residència de gent gran de la ciutat on havia enviat el seu Currículum, i on va treballar durant l’estiu. Actualment està enviant de nou Currículums a d’altres centres i residències, on ja té una entrevista.
“al principi quan no tens feina et disgustes, o si guanyes poc i has de continuar buscant. Però guanyes confiança quan pots treballar a gust”.
Després de treballar com a cuidadora i amb la seva formació i experiència en aquest àmbit, la Sanae explica que li agrada treballar amb la gent gran, cuidant-los i ajudant-los en el seu dia a dia. És una feina on se sent a gust, on ha guanyat confiança i on a dia d’avui està aprenent català amb una de les dones a les que ajuda. A més, pot aprofitar el temps lliure que li deixa la feina per compaginar-la amb noves formacions.
Per a ella, ser una dona treballadora significa no dependre de la seva germana, de la seva família o d’un marit econòmicament, i suposa tenir més llibertat per prendre decisions i autonomia en el dia a dia: “ara gaudeixo de més llibertat, tinc l’autonomia que vull i no depenc de ningú econòmicament.Gràcies a Déu tinc feina i sóc feliç”. A diferència del primer any a Barcelona, quan vivia amb la seva germana perquè no tenia ingressos suficients, les coses han canviat força per la Sanae, que està feliç amb la feina i actualment viu amb la seva parella .
Tenir una feina significa també per la Sanae alliberar-se: “quan treballes bé en un lloc et sents realitzada i estàs activa. A casa em sentiria tancada, no sabria què fer i fins i tot em deprimiria”.
No descarta tornar a treballar de perruquera més endavant: “per validar el meu títol del Marroc he de tornar a fer el curs aquí, i encara no he pogut perquè són força diners. Però en un futur potser em plantejo fer-lo per tornar a una perruqueria”. Ja sigui ajudant a gent gran o com a perruquera, té clar que seguirà vivint i treballant a Barcelona, on ha fet la seva vida.
