Abordatge de la sexualitat i l’abús sexual en la infància: el compromís de l’Associació in via amb la formació contínua i conscient
Lorena Ros, Unspoken: ‘El silenci de les víctimes, la impunitat dels abusadors’
Les estadístiques de l’ACE (Estudi d’Experiències Adverses en la Infància) assenyalen que en les societats occidentals un 25% de les dones i un 13% dels homes van patir abusos sexuals abans de fer els 17 anys. Aquestes dades obliguen a pensar que una de cada quatre dones i un de cada set homes amb els quals ens creuem al carrer, al metro o en qualsevol altre escenari de la nostra vida quotidiana han patit abusos sexuals en la infància. I ens situa, a més, en un escenari present en què aquesta esgarrifosa incidència no remet i la invisibilitat de les víctimes -nenes i nens- es manté fora de les xifres oficials de violència sexual i de la consciència de la ciutadania: l’assumpció del profund entramat de la cultura de la violació, el sexisme, la sexualització de les nenes i la problemàtica absència d’una educació afectiva i sexual conscient i preventiva segueixen sense formar part del marc d’anàlisi del problema i, per tant, també de les seves solucions.
L’abús sexual infantil és un tema tabú i estigmatitzant i la no obertura a la comprensió de la magnitud del fenomen i de les seves greus implicacions converteix les societats en còmplices i perpetuadores de la impunitat dels agressors, situant la responsabilitat en el costat equivocat de la balança. D’altra banda, la constel·lació que conformen la por, la vergonya, la culpa, les ganes d’oblidar o la negació que l’etiqueta ‘abusat’ o ‘abusada’ articuli la pròpia identitat fa que les víctimes callin o no puguin accedir a les eines i recursos adequats per relatar el que ha passat i poder reparar els seus efectes en la seva vida present. Per Lorena Ros, fotògrafa documental que va recollir en el seu llibre Unspoken (2014) el testimoni visual i oral de 17 víctimes d’abús sexual infantil, el rebuig de la societat a assumir les xifres i implicacions d’aquesta violència es basa en el rebuig mateix de la possibilitat d’imaginar l’abús: “Les víctimes no parlen perquè és un tema fastigós. Imaginar un nen fent-li una fel·lació a un home de 40 anys… La ment humana no ho vol imaginar, ni tan sols vol pensar-hi “.
Aquesta negació arrela en una altra negació que incideix en la manca d’una educació afectiva i sexual en la ciutadania que, en primer lloc, assumeixi que nenes i nens són éssers sexuats i que, com a tals, articulen una sexualitat que està molt lluny d’emergir de manera espontània en l’adolescència, sinó que es manifesta i desenvolupa des del naixement i s’expressa en la recerca d’excitació, la masturbació i en els jocs sexuals. Afirmar la sexualitat infantil significa donar-li un valor i que sigui presa seriosament, des del respecte al seu desenvolupament lliure, sa, segur i divers i la dotació d’eines personals per gaudir-la i considerar el dret dels i les altres a fer el mateix.
Com a entitat que treballa activament en la detecció, prevenció i contenció dels efectes de la violència en nenes i nens, l’Associació in via entén clarament la necessitat d’integrar en els seus equips tècnics els coneixements i eines d’identificació, anàlisi i abordatge que permetin, en primer lloc, reconèixer els abusos sexuals en la infància i assessorar les famílies en l’abordatge d’aquests coneixements a l’hora d’acompanyar a les víctimes. I també, en segon lloc, reconèixer les oportunitats per ensenyar a mares, pares i resta d’adults cuidadors que la manera de reaccionar davant d’una situació relacionada amb la sexualitat, ja sigui que es gestioni directament o s’ignori, envia un missatge que pot ajudar o fer més difícil el desenvolupament sexual d’un nen o una nena.
Així mateix i a partir del treball amb víctimes de violència sexual, els diferents equips tècnics de l’Associació in via constaten com n’és de fonamental fomentar des dels primers anys hàbits saludables i autoestima. La majoria de les situacions que els nois i noies viuen entre els 12 i els 21 anys estan condicionades per experiències de la infància. Reforçar la capacitat que tot jove té per prendre decisions i fer-los veure que nosaltres estem convençuts que té aquesta capacitat. Qualsevol moment és bo per destacar que tota decisió ha de ser personal i no val la de “tercers” (pares, amics, germans, tant en aquest tema com en el de drogues, alcohol o qualsevol altra decisió que se li presenti en la seva vida quotidiana). Dipositar en ells el grau de responsabilitat que correspongui a la seva edat i fer-los veure que algunes decisions porten conseqüències i que, per tant, ha d’existir un mínim de reflexió a l’hora de decidir.
Tenint en compte les mancances identificades i la gravetat de les dades en les quals conviuen les històries de vida i les experiències problemàtiques de la població que l’Associació in via atén i acompanya, durant aquest mes de juliol s’ha iniciat un cicle formatiu per a l’equip del Servei d’Atenció a la Família i Infància (SAFI), centrat en l’enfortiment tècnic per a l’abordatge de les sexualitats en nenes i nens i l’abús sexual infantil. La formació, que s’estendrà al llarg de l’estiu i part de la tardor, s’endinsarà en el coneixement de la relació entre sexualitats en infància, la valoració de les causes, efectes i conseqüències de l’Abús Sexual Infantil, i l’assessorament sobre com procedir quan aquest passa, des d’un enfocament de gènere, drets humans, atenció a la diversitat i protecció prioritària de la infància. I sota la premissa que l’acció sobre tota agressió i abús sexual és innegociable i la formació en drets sexuals, conscient i compromesa, és una eina indispensable per a la visibilització, la sensibilització social i la prevenció de la violència sexual.
