4 pistes i mitja per estimular l’autonomia dels infants

Com podem estimular l’autonomia i potenciar l’autoestima dels infants ja des de ben petits? Això és el que vam intentar explicar el passat 9 de maig a l’escola La Mar Bella de Barcelona, on professionals del Servei d’Atenció a la Família i a la Infància de l’Associació Invia vam impartir una xerrada en al marc dels tallers i activitats que realitzem a diverses escoles. Us fem un petit resum del que vam explicar, en forma de 4 pistes i mitja que poden ser molt útils a totes les mares i pares.

 

1. Decidir la tasca i preparar tot allò necessari.

Haurem de fer-ho de manera raonada, sempre adaptant-nos a la seva edat i evitant pensaments com “prefereixo fer-ho jo que ho faré més de pressa”. Un cop decidida la tasca, hem de preparar tot el que pugui necessitar per fer-la. Haurem de ser constants i demanar-li que realitzi la tasca cada dia i en tots els llocs i que tots anirem a una, tant el pare com la mare.

2. Explicar.

És important que el nen o nena tingui clar què volem que faci i com. Li explicarem i després li podem demanar que ens ho expliqui a nosaltres, per assegurar-nos que ho ha entès correctament. És important motivar-lo! Podem animar-lo dient-li que ho farà molt bé i per això sempre li demanarem tasques que pugui realitzar amb èxit. Si volem ensenyar-li una tasca nova, podem fer-la nosaltres primer, donant-li un model d’allò que després haurà de realitzar. Podem utilitzar diverses tècniques perquè ho entengui millor: donar-li autoinstruccions per tal que vagi seguint els diferents passos, podem demanar-li que repeteixi els passos en veu alta mentre els va executant, o bé donar-li la tasca segregada per passos en dibuixos.

3. Practicar!

Un cop ja hem explicat què cal fer, toca practicar! Així, oferirem a l’infant diverses oportunitats per poder posar en pràctica la tasca que li hem encarregat, i si necessita ajuda, li donarem un cop de mà tot recordant els diferents passos en veu alta o donant-li pistes. Com dèiem anteriorment, és important motivar-lo per tal que continuï intentant fer la feina encomanada, per això elogiarem els avenços que vagi fent i l’engrescarem a seguir millorant. D’altra banda, a mida que vagi millorant en la realització de la tasca anirem retirant els ajuts: només així fomentarem que cada cop vagi guanyant més autonomia. Cal recordar, però, que les presses no són bones i haurem de preveure el temps necessari i tenir paciència.

4. Supervisar.

A mida que guanyi en expertesa en la realització de la tasca, la nostra funció serà supervisar com ho ha fet. Per exemple, si li demanem que es renti el cap a la dutxa, revisarem que no li quedi sabó. En aquest moment, ens tocarà seguir-lo motivant i serà necessari continuar elogiant-lo perquè no es desanimi. En cas que no ho hagi realitzat correctament, li podem dir en què pot millorar: li podem explicar tot utilitzant frases que remarquin allò que ha fet bé però també que deixin clar en què ha de practicar més, com ara: “Molt bé, t’has rentat el cap tu sol, però t’hauràs de seguir fixant en…”.

4_1/2. I si no vol?

I en cas que no ho vulgui fer l’encàrrec, què podem fer? Abans que res, haurem de valorar si no vol fer la tasca per comoditat o perquè és massa difícil. Si és aquest el cas, podem dividir la tasca en subtasques i anar-li demanant per parts, sempre reforçant positivament cada petit avenç. Si, en canvi, no ho vol fer per comoditat, hem d’intentar canviar l’argumentació. Una possibilitat és transformar l’encàrrec en un privilegi: per exemple, podem explicar-li que li atorguem aquesta nova responsabilitat perquè ja és més gran i ara ja té edat per poder-ho fer. D’aquesta manera pot acceptar millor la tasca, que no pas si li plantegem com una ordre.

I després d’aquests consells, ara toca posar-los en pràctica!

 

—

• Si voleu saber-ne més, podeu contactar amb nosaltres a l’adreça electrònica safi@invia.cat  o trucant al telèfon 93 25 155 626.