La “manada”: l’última engruna d’impunitat
La intolerable resolució judicial coneguda com la sentència de “La manada” per la brutal agressió sexual a una jove a Pamplona durant les festes de San Fermín continua portant cua. Més d’una setmana després, la sentència, per la qual l’Audiència Provincial de Navarra va condemnar, només per abús sexual, a 9 anys a 5 joves que van violar en grup, en “manada” a una jove, ja ha transcendit l’àmbit purament judicial: s’hi han pronunciat, apart de milers de ciutadans i ciutadanes indignades amb la impunitat, polítics de tots els colors o organismes internacionals com el Parlament Europeu. Molts dels posicionaments giren ara a l’entorn d’introduir en el codi penal espanyol els estàndards internacionals sobre violència sexual.
A l’Associació invia no ens podem ni volem quedar al marge del debat. Com ja hem manifestat reiteradament, rebutgem sense pal·liatius la sentència i reclamem una urgent modificació del codi penal i l’aplicació de lleis útils i contundents per lluitar contra la violència masclista.
Considerem que la sentència, com moltes de les dictades fins a la data que fan referència a la violència sexual que s’exerceix vers les dones i els infants, constata el total desconeixement dels magistrats pel que fa a la violència masclista i sexual i en especial, a les conseqüències psicoemocionals i sexuals en les seves víctimes. S’evidencia, d’altra banda, que la perspectiva de gènere encara és un paradigma totalment aliè al poder judicial.
Aquesta desafortunada sentència ha provocat tot un seguit d’efectes col·laterals: En primer lloc, la víctima ha estat agredida per segon cop, -perquè no només se l’ha qüestionada sinó que no se li ha reconegut el dany sofert; d’altra banda, els violadors disposen d’una sentència que no s’ajusta al dany que han ocasionat; i finalment, la resta de persones que considerem que una violació suposa un atemptat devastador contra la psicosexualitat de la persona del qual, difícilment es podrà recuperar, hem quedat novament indignats i decebuts per un aparell judicial gens preparat professionalment per jutjar aquest tipus de delictes.
Des de l’Associació in via ens preguntem quant de temps més haurà de passar per tal que les víctimes de violència sexual disposin de sentències que reparin realment el dany sofert; quant de temps caldrà perquè les persones encarregades de dictar sentències disposin de la formació professional suficient com per fer-ho amb autèntiques garanties; en definitiva, quant de temps més haurà de passar perquè un delicte contra la llibertat sexual i la dignitat de les persones tingui les conseqüències que ha de tenir per als agressors.
Preguntes sense resposta que des de la nostra entitat i des de nombrosos col·lectius portem temps llançant però que sembla que ara, per fi, comencen a tenir eco en qui té la responsabilitat de canviar les coses.
Ja n’hi ha prou.
És necessari que aquesta sentència sigui l’última engruna d’impunitat per als agressors sexuals i suposi per fi un punt d’inflexió.
És inexcusable plantejar una revisió urgent del codi penal i, la posada en marxa efectiva de lleis contra la violència masclista al nostre país.
És la nostra obligació com a societat fer sentir a les víctimes de violència sexual que el sistema social del qual formen part les reconeix i les valida, les acompanya en el seu dolor i les recolza en la seva recuperació psicosexual.
Els ho devem.
Associació Invia