Què sent una persona a l’atur? Ho explica una usuària del Servei d’Inserció
Tinc més de 40 anys i estic a l’atur.
I pot semblar una moda, un concepte amb el qual moltes persones s’hi identifiquen. Però, què passa per la ment d’aquestes persones? Què passa pel seu cap cada dia, cada nit en intentar dormir? Sincerament, és difícil i de vegades dolorós estar en aquesta pell…
Jo vaig estar així durant molt de temps, el suficient, el temps just com per perdre el Nord i sentir en cada moment que la frustració guanyava terreny i anava apareixent un sentiment amarg, que fins i tot podia notar com esgarrapava el meu cos de dalt a baix. Fracàs.
Em sentia fracassada, acabada, inservible, enfonsada… vagarejava odiant a cada persona que veia somrient, al carrer, al metro, al forn… Pensava que totes les persones amb què em creuava estarien treballant, eren feliços i no tenien problemes econòmics.
I així dia rere dia, fins que algú em va estirar les orelles i em va enfrontar cara a cara amb la meva situació, cosa que jo intentava evitar. Aquesta persona treballa com a orientadora laboral a l’Associació “in via”, i gràcies a ella, em vaig posar en marxa. Em vaig adonar que aquesta situació no era per sempre, que jo podia controlar i gestionar els meus dies i que havia de reaccionar.
La tasca de l’orientació laboral és primordial, em van ajudar a que la recerca fos més fructífera, a saber realment què és el que volia, i vaig aconseguir definir amb major precisió el meu perfil. He participat en tallers de recerca de feina, on m’han ajudat a confeccionar de manera més eficaç el meu currículum, he redactat una carta de presentació i m’he donat d’alta en pàgines de recerca de feina, de les que rebo diàriament ofertes que encaixen amb el meu perfil.
És absolutament primordial que tota persona que es trobi en aquesta situació decideixi prendre les regnes de la seva vida i sol·licitar ajuda del servei d’orientació. Són professionals que brinden aquest valuós suport i cooperació perquè les persones aturades puguin tornar a caminar amb el cap alt, després d’haver aconseguit una inserció laboral.
Aquest és el meu cas. Ho he aconseguit.
E.B., usuària del Servei d’Inserció i Formació de l’Associació “in via” que ha trobat feina recentment, i que ha volgut mantenir l’anonimat
