Recollim testimonis de famílies sobre el dret a vot de les persones amb discapacitat intel·lectual
Amb motiu de les eleccions del 21 de desembre i pocs dies després de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, hem recollit alguns testimonis de famílies amb fills/es usuàries de l’Associació “in via” que tenen Discapacitat Intel·lectual (o DI) i que han passat o estan passant per la situació del fet d’estar privats del dret a vot.
Imma.Mare d’una noia de 20 anys.
Sóc mare d’una noia de 20 anys amb discapacitat intel·lectual. En el seu moment vam fer els tràmits per incapacitar-la parcialment i el tema del dret de vot va ser molt important per a nosaltres. Amb algunes dificultats el vam poder preservar. L’advocat sempre ens va donar suport amb aquest tema.
Mercè.
Mare d’una noia.
Assistència és una figura jurídica de protecció de persones amb discapacitat intel·lectual que existeix fa pocs anys i que es fa servir a molts països europeus, aplicable a Catalunya en el Dret Civil català (no a Espanya). És més suau que la Incapacitació i el noi/a NO deixa de tenir la capacitat d’obrar (és a dir, pot manegar comptes bancaris, demanar préstecs, votar, llogar un pis… Com qualsevol persona) però es nomena un/a Assistent/a (mare, pare etc.) que supervisi, protegeixi el seu patrimoni, aconselli davant de possibles tercers impresentables, aconselli en temes de salut i autocura, etc.
És un entremig entre no fer res quan arriba la seva majoria d’edat (conec algunes famílies en aquesta situació) i fer una incapacitació parcial (o total). És una fórmula més respectuosa de cara als drets dels nostres fills/es però alhora els protegeix menys. Està pensada per ser aplicada amb nois/es amb intel·ligència límit, molt de frontera, en què es creu que podran fer una vida prou autònoma amb una mica de supervisió de la família.
La meva filla NO vol sentir parlar d’incapacitacions i també ho entenc: D’una banda, els animem a estudiar i treballar i a ser autònoms i de l’altra, els hi diem que han de perdre drets?!
Joan.
Pare d’un noi de 21 anys.
Aquest dret no és discutible. Només exigible si algú el vulnera. El recull la Convenció. El que cal fer és obligar al Ministre de Justícia a complir la llei. Qualsevol persona té dret de sufragi, com un dret humà fonamental. Només li cal la voluntat d’exercir el seu dret, sense valorar la seva capacitat intel·lectual. Nosaltres vam haver de recórrer i vam guanyar, tot i que el procés va ser molt llarg.
Montse.
Mare d’una noia de 20 anys.
La meva filla vota, perquè encara no hem acabat el procés d’ampliació de la pàtria potestat. Estarem en mans del jutge o jutgessa, del que decideixi. Ben trist tot plegat. Ella ja ha votat en diverses eleccions… i ara li poden treure aquest dret.
