Sense dret a vot: modificació de la capacitat

Milers de persones –homes i dones- no podran exercir el seu dret a vot el proper 21 de desembre a les eleccions catalanes. No ens estem referint als qui viuen a l’estranger, per exemple, i tenen dificultats burocràtiques. Parlem de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Perquè aquest grup de persones es pot trobar amb tres situacions diferents:

1. Ha estat modificada la seva capacitat (incapacitació) per les seves famílies o tutors per sostreure-les als problemes amb què es poden trobar i el jutge els hi ha permès conservar el dret al vot.
2. Ha estat modificada la seva capacitat per les seves famílies o tutors per sostreure-les als problemes amb què es poden trobar i el jutge els ha declarat incapaços per votar.
3. No ha estat modificada la seva capacitat i poden exercir el dret de vot.

És cada vegada més corrent que els pares i mares o tutors optin per la modificació de la capacitat (abans incapacitació legal), perquè és una manera d’evitar que les persones amb discapacitat intel·lectual siguin víctimes d’estafes o es trobin en situacions difícils que no puguin ser reconduïdes per manca de reconeixement del seu grau de responsabilitat. Però aquesta mesura de protecció es pot girar en contra i deixar la persona amb discapacitat intel·lectual privada d’un dels seus drets fonamentals, el dret de vot, com si fos un menor perpetu. Perquè actualment la decisió depèn del jutge, o sigui, depèn de l’atzar. Només cal imaginar l’angoixa de les famílies que inicien un procés com aquest, que ja genera prou dubtes per se, com perquè, a més, hagin d’estar pendents de la casuística del magistrat que els toqui en sort.

Per això, el CERMI (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) va aplaudir que tots els partits del Congrés dels Diputats es mostressin a favor d’admetre a tràmit la proposició de Llei de Reforma del Règim Electoral General, per acabar amb la privació del dret de vot a les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o deteriorament cognitiu. Això va ser el passat 7 de novembre i, quan sigui una realitat, acabarà amb aquesta situació que incompleix la Convenció de les Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. És a dir, s’acabarà el llimb, anys després que el Vaticà el donés per finiquitat. Un canvi en la Llei Electoral que esperem celebrar ben aviat.

 

—

Manolita Sanz

Membre de la junta de l’Associació “in via”

 

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), vigent al nostre ordenament jurídic des del 3 de maig del 2008, suposa un canvi de paradigma en la manera d’aplicar les mesures de protecció, ja que en el preàmbul considera que cal passar d’un enfocament assistencial a un altre de social i basat en els drets. La incorporació plena de l’esperit de la Convenció implica que es deixin d’aplicar antigues pràctiques i s’avanci cap a aquesta nova visió. La regulació jurídica a Catalunya està recollida en el llibre II del Codi civil de Catalunya, concretament el títol II del llibre II, relatiu a les institucions de protecció de la persona, el Codi civil, 5 la Llei d’enjudiciament civil 5 i la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquest marc normatiu implica l’adopció de mesures i la posada en marxa dels ajustos necessaris que garanteixin a totes les persones, amb o sense modificació de la capacitat d’obrar, l’exercici del dret a l’autonomia en totes les àrees de la seva vida: la social, la relacionada amb la salut, l’econòmica, la patrimonial i la jurídica.