Adaptem les nostres accions i espais per posar la infància al centre
A l’Associació in via sempre hem tingut molt present a la infància que acompanyem en la nostra tasca diària, les seves necessitats, la seva participació, la seva veu, i com poder estar al seu costat des de la seva posició, fugint de l’adultocentrisme. És per això que el 2022 vam aprovar la nostra política de protecció a la infància INTOCABLES, i allò va afavorir que totes les nostres accions estiguin encara més impregnades d’aquesta mirada cap a la infància, incorporant la protecció tant en el discurs de l’entitat com en cadascuna de les nostres accions i, fins i tot, en els nostres espais físics.
Per això, d’una banda, estem treballant per adaptar els documents, la informació escrita i altres materials a un llenguatge adaptat als infants, amb imatges i altres recursos que faciliten la seva comprensió i fan que parlem un llenguatge comú. Alguns exemples són els qüestionaris de satisfacció pels infants, que poden avaluar cada un dels ítems amb una imatge d’un sol (molt bé, molt d’acord), d’un núvol (poc d’acord), o amb una imatge d’una tempesta (gens d’acord o no m’agrada gens).
Alhora, tant a la seu del carrer Amistat com a la de Sagrera –així com als diversos recursos residencials de què disposa l’entitat– estem adaptant els espais físics per facilitar la seva integració i presència als espais. Per exemple, a les recepcions hi ha cadires i taules més petites especials per a ells i elles (en els espais especialitzats en la infància, els adults seuen en coixins a terra, de manera que queden al mateix nivell que els infants), contes i joguines, alces als lavabos; i d’altres com a proteccions de seguretat: cobertures per als endolls o protectors pels poms dels calaixos.
Des dels serveis on treballem més directament amb la infància, com des d’atenció residencial o atenció educativa i pedagògica, també estem treballant en respectius plans d’acció per posar la infància al centre i ampliar el seu dret a la participació. Ho fem a través d’espais de reflexió, parlant de qüestions que són importants per ells i elles, i amb espais poc dirigits que puguin potenciar que parlin des de la seva espontaneïtat, així com donar a conèixer els seus drets i fer-los saber que ens importa la seva veu, com a qüestió bàsica per tal que es puguin sentir escoltats.
Així, més enllà d’adaptar els espais físics perquè siguin més acollidors i segurs per a la infància, des dels serveis que treballen directament amb infància s’està incloent als infants en l’entrevista inicial (acollida, reunió amb les famílies), amb la finalitat de què puguin entendre de forma adaptada què faran amb nosaltres, el funcionament, la figura de les professionals que intervindran, i que també puguin expressar els seus dubtes i neguits.
Des de l’àrea residencial, on els infants arriben amb les seves mares, és especialment important que puguin participar del moment de l’acollida i que les professionals es posicionin d’una manera prou propera i entregada perquè realment se sentin acollits i acollides. Preparar la sortida dels recursos residencials amb els infants els hi pot aportar un gran benefici a nivell emocional, per poder entendre la situació en què es troben, així com treballar durant el procés que estaran als nostres recursos temporalment i que donarem resposta al què puguin necessitar. Per això, també des dels diferents serveis, s’estan realitzant definicions a través de contes de què és una psicòloga, què és una educadora social i quina és la nostra funció respecte a ells i elles.
També ens hem adonat que, a vegades, en els espais de seguiment amb els infants els temes tractats no encaixen amb el que seria important per ells i elles, com per exemple a què els agrada jugar, què troben a faltar, o la relació amb els seus amics i amigues, ja que aquests són dirigits únicament a les dones adultes. Això fa que alguns temes quedin a l’aire i dificulta que els espais i temes tractats quedin recollits per poder-ne fer un bon seguiment. És per això que estem donant més espai als infants perquè puguin explicar en primera persona les seves experiències, vivències i sensacions, amb l’objectiu que puguin rebre un millor seguiment i acompanyament.
Amb els infants de més edat, estem treballant en un pla de treball adaptat a les seves necessitats i realitats, que els permet tenir veu i consciència de què volen i poden treballar durant el seu pas per l’Associació in via. Al cap i a la fi, elles i ells també són supervivents de situacions de violència o dificultats determinades, i han de poder ser protagonistes de la seva història, i per això cal donar autonomia i rellevància a les seves opinions, necessitats i donar respostes.
Un altre aspecte que considerem essencial són les activitats d’oci, un oci saludable i que estigui dedicat a ells i elles. Per això, des dels recursos residencials realitzem activitats dirigides a la infància i que, alhora, permetin reforçar el rol de la mare i el vincle matern-filial. En aquesta línia també estem treballant per posar en marxa el Projecte Respir, que té per objectiu la dinamització d’activitats estructurades amb els infants que permetin a les mares oxigenar-se del seu rol matern. Són espais pactats en què les educadores farien alguna activitat amb els infants mentre que les mares gaudirien d’una estona per a elles a soles o en companyia, però com a dones, fomentant l’autocura. Aquest espai també serviria perquè els infants puguin reforçar el seu vincle amb altres persones i comptar amb un espai de qualitat, fent “coses de nens/es”.
Totes aquestes propostes i iniciatives es tradueixen en grans reptes per aquest 2024, reptes que entomem amb moltes ganes per convertir els nostres espais en espais més respectuosos i amistosos cap a la infància. Amb aquest mateix objectiu treballen les delegades de protecció a la infància, que són les encarregades d’assessorar les nostres professionals quan aquestes detecten una situació de risc o quan tenen dubtes en la intervenció amb la infància. De fet, enguany farem la segona formació global sobre la protecció a la infància de l’entitat, que anirà al voltant de reflexionar sobre la mirada adultocentrista.
