Les dones dels nostres recursos residencials se sumen a les activitats del 25N
El 25N no és només el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, és el dia en què el crit de milers de dones tant de temps silenciades surt al carrer. És el dia en què s’aixequen els punys i les mans, no per a cobrir-se o defensar-se, sinó per a fer-se sentir i reclamar el seu lloc en el món. Les dones que conviuen en els nostres recursos residencials han volgut sumar-se a aquest dia, en comunitat, en un acte que implica compartir, comprendre i respectar la història personal de cadascuna d’elles. Perquè la història la fem totes.
Durant els dies previs al 25N, a Casa de la Jove s’han compartit vivències i significats, teixint una xarxa de frases que les representen a totes, ja que no sempre és possible ni s’està preparada per a sortir al carrer a lluitar que “som el crit de les que no estan”. Els tallers i els espais segurs generats per a preparar aquest 25N han remogut i han fet vibrar els cors de totes aquelles que han estat víctimes de les múltiples formes de violència masclista que encara viuen en la nostra societat. Perquè la calor de l’escolta, del respecte i de l’amor pot traspassar barreres fins i tot sense sortir de casa, perquè “l’amor no fa mal, no humilia, no controla”.
Des dels pisos d’emancipació, també un grup de sis dones i cinc infants han participat en les activitats commemoratives del 25N a Barcelona. Ho han fet assistint a l’acte que tenia lloc davant del Centre Cívic Barceloneta, que ha iniciat amb una peça de dansa contemporània extracte d’’Etereas’, de la companyia Kiko López, i on les dones del col·lectiu feminista de la Barceloneta han llegit un manifest reivindicant la fi de tots els tipus de violència masclista que pateixen les dones i denunciat la greu situació en què ens trobem actualment. Finalment, s’han llegit els noms, edat i ciutat de procedència de totes les dones que aquest any han estat assassinades a mans d’homes per violència masclista, segons dades oficials, que a Catalunya ja en sumen 14 i a l’Estat, 41. L’acte ha finalitzat amb un minut de silenci en memòria de totes elles.
Després de l’acte, fent un passeig, el grup ha anat fins al parc de la Ciutadella, on han passejat, donat menjar als ànecs, visitat l’estàtua del mamut i jugat amb les bombolles de sabó que es feien.
Dies com el d’avui ens serveixen per reivindicar que la violència contra les dones no és un tema privat, sinó una xacra social que requereix l’atenció de totes i tots. Per això, des de l’Associació in via hem sortit al carrer per sumar-nos a totes les altres dones que ja hi eren, i aquelles que ja no hi podran ser, i posar els nostres drets i els de totes a la vista del món. I per cridar ben fort que “la teva por a la meva llibertat es diu masclisme”.
