Un 55% de les dones a Barcelona no poden cobrir les necessitats bàsiques amb el seu sou
L’Associació in via ha participat en el “Barómetre sobre la feminització de la pobresa a Barcelona” que impulsa el Social.cat, una radiografia de la situació socioeconòmica de les dones a la ciutat
De les 238 dones que han participat en la mostra, 1 de cada 4 (25,2%) dedica més del 80% dels seus ingressos a la llar
Des de Social.cat han realitzat l’estudi eI Baròmetre sobre la feminització de la pobresa a Barcelona. Han extret dades que evidencien la vulnerabilitat social estructural que afecta moltes dones a la ciutat gràcies a molts col·lectius i organitzacions de dones de la ciutat que hem ajudat a que es faci, com l’Associació in via, SINDILLAR, Fundacio_Surt, LasKellysBCN, SindicatoSad, SindicatMares, MujeresPalante, abd_ong, intermedialabor, Associació Som de Barri, i els plans comunitaris del Carmel carmelamunt i la Salut salutemdegracia. Aquí podeu llegir-ne el resum:
De quina manera afecta la pobresa a les dones, específicament? Quines són les conseqüències d’haver de fer front a tasques de cura no remunerades per a les economies d’aquestes dones i les seves famílies? Com les condiciona la realitat de l’habitatge i el mercat laboral a Barcelona? Aquestes han sigut algunes de les preguntes que han intentat guiar aquesta primera edició del ‘Baròmetre sobre la feminització de la pobresa’, elaborat pel diari de l’acció social de Catalunya, Social.cat.
Les dades d’aquest informe s’han extret d’una mostra de 238 dones, de les quals un 75% resideix a la capital i un 25% ho fa a altres municipis, però o bé treballa a Barcelona o la visita de forma constant per accedir a diversos recursos i serveis.
Per analitzar la seva situació socioeconòmica, a les enquestes se’ls hi preguntava sobre cinc àmbits concrets de la seva vida: treball remunerat, treball de cures, economia de la llar i habitatge, salut i situació administrativa.
Una feina remunerada que no dignifica
El 66,4% de les dones enquestades (un total de 158) han manifestat tenir una feina remunerada. D’aquestes, gairebé la meitat es dedica a l’àmbit de serveis i un 27,85% ho fa a les cures i la neteja. Una de cada quatre (25,95%) dedica més de 8 hores al dia a treballar, tot i que més de la meitat (51,27%) té una jornada parcial.
A més, el salari mitjà de les dones enquestades es troba molt lluny de la mitjana de la ciutat (27.869 euros bruts anuals, poc més de 2.300 euros al mes). Només un 36,71% de les participants en la mostra del Baròmetre cobren més de 1.200 euros al mes i hi ha fins un 13% que cobra menys de 600 euros mensuals.
En aquest sentit, un 55,06% de les dones asseguren que el seu sou no els permet cobrir totes les seves necessitats bàsiques, i un 64,56% de les persones que treballen consideren que el sou que reben no és digne per la feina desenvolupada. Per altra banda, a l’enquesta s’evidencia també que la majoria de les dones treballen a feines exercides principalment per dones, concretament un 72,78%.
Pel que fa a les dones que no tenen una feina remunerada, un 45,83% fa entre un i tres anys que no treballa. Tanmateix, en la majoria dels casos, no és per manca de ganes: un 66,67% de les dones estan activament buscant feina però, o bé no en troba (33,33%) o bé la que troba no li permet conciliar la vida familiar amb la professional (29,17%). Aquestes dades contrasten amb el fet que un 56% de les dones enquestades tenen estudis superiors.
El treball de cures: absorbent i amb pocs beneficis
Les cures, en ser sovint una feina no remunerada, són un factor clau a l’hora d’entendre la situació socioeconòmica de les dones. Al Baròmetre, un 61,76% de les enquestades han assegurat tenir entre una i tres persones a càrrec seu, siguin infants, gent gran o persones amb alguna discapacitat.
Alhora, un 76,54%, assegura dedicar més de quatre hores al dia a la cura dels altres i, tot i això, un 73,5% no rep cap mena de suport econòmic per les tasques de cura que desenvolupa. A més, encara que un 47,5% de les participants en la mostra assenyalen que necessiten suport per tirar endavant amb el treball de cura que fan, més d’un 73% afirma que no reben cap mena de suport d’altres treballadores.
Les despeses de la llar ofeguen l’economia de les dones
Una de les dades més rellevant d’aquest informe és que 1 de cada 4 dones (25,2%) dedica més del 80% dels seus ingressos per fer front a les despeses de la llar. En general, un 46,64% de les enquestades asseguren que la seva despesa és d’entre 500 i 1.000 euros mensuals i 4 de cada 5 (80,67%) ha afirmat que han hagut de reduir el consum d’aigua, llum o gas en algun moment per poder fer front a les despeses.
Per altra banda, només un 13,4% de les dones enquestades han assenyalat que la seva situació econòmica els hi permet arribar bé a final de mes, mentre que gairebé un 30% apunta que mai ho aconsegueixen. En aquest sentit, un 65,13% ha hagut de demanar alguna ajuda per fer front a les despeses de la llar en un moment de la seva vida.
A aquesta situació econòmica ja complicada se li suma la crisi econòmica i social generada per la Covid-19, la qual ha tingut efectes directes en les vides d’aquestes dones. 3 de cada 5 enquestades (61,34%) afirmen que la pandèmia ha fet empitjorar la seva situació econòmica i només un 38,66% ha afirmat que no ha sigut així.
Els efectes de la precarietat en la salut
La precarietat i la pobresa té efectes també sobre la salut, mental i física, d’aquestes dones. Una de cada quatre de les enquestades (25,63%) ha definit el seu estat de salut com a dolent i més de la meitat (51,26%) ha assegurat tenir problemes de salut derivats de la seva feina actual o de feines exercides anteriorment.
En aquest sentit, és preocupant també que un 27,73% ha manifestat que no poden anar al metge amb normalitat quan tenen un problema de salut, gairebé la meitat (45,38%) ha afirmat no poder anar al dentista si ho necessita i un 46,22% ha assenyalat que no té accés a atenció psicològica.
La irregularitat: un factor transversal de feminització de la pobresa
Pel que fa a la situació administrativa de les dones enquestades, un 42% es troba en situació irregular i un 36,97% admet haver patit alguna mena de discriminació institucional. D’aquestes situacions discriminatòries, la més repetida (en un 25,63% dels casos) és la de problemes per accedir a ajudes o prestacions.
A més, un 11,34% s’ha trobat amb entrebancs per regularitzar la seva situació administrativa, un calvari denunciat per entitats i ONG que treballen pels drets de les persones migrades i que té efectes directes en el seu accés a una feina remunerada i a serveis com els de salut o educació.
El qüestionari s’ha dissenyat amb la col·laboració de Sindillar i de la Fundació Surt, ambdues organitzacions especialitzades en el treball amb dones en situació de vulnerabilitat. A més, aquest Baròmetre també ha comptat amb el suport de Las Kellys; el Sindicat de Cuidadores Professionals Municipals (SAD); Mujeres Migrantes Pa’Lante; Associació in via; Fundació Intermedia; Fundació ABD; Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional; Som de Barri; així com el Pla Comunitari del Carmel i el de La Salut.
El projecte ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona.
